BIRDS WITH SKYMIRRORS de Lemi Pontifasio/MAU, al Mercat de les Flors. Fins al 20 de novembre. 

Lemi Pontifasio presenta un nou espectacle que no deixa indiferent. No cal informar-se gaire sobre l’argument per entendre allò que el coreògraf vol transmetre: la impotència davant d’una natura maltractada per l’acció inconscient de l’espècie humana. En una escenografia austera però molt ben concebuda, unes illes del Pacífic desapareixen i unes comunitats de persones i d’aus (que conformen un únic ésser) intenten emigrar d’una terra que no els dóna altra cosa que fragments de rebuig no comestibles i altament perillosos. A moments, donava la sensació de tenir davant dels meus ulls un grup d’aus migratòries dansant al cel i recorrent milers i milers de quilòmetres.

I és que els ballarins i ballarines de Birds aconsegueixen moure’s com a ocells i sentir com a persones, tot transmetent aquella tràgica resignació de qui ha de marxar de casa perquè casa seva està desapareixent. Els moviments i sons rituals dels maori es barregen amb els moviments i sons de les aus, i ho fan d’una manera esgarrifosament realista. 

No és un espectacle fàcil ni complaent. Més aviat es tracta d’un treball dur, fins i tot agressiu, però amb una poètica apocalíptica molt peculiar. També és cert que els darrers 20 minuts es fan llargs i repetitius, però Lemi Pontifasio no pretèn fer un espectacle lleuger sinó adinsar els espectadors en una realitat que poques vegades tenim ocasió de vivenciar. A la televisió està clar que no ho veiem; només hi apareixen personatges que en el seu dia deien coses com ara que de l’enfonsat Prestige només sortien uns petits filets de petroli…

Albert Navarro Suñé

Twitter @alnavars